Últim dia de febrer de 2018.
Hores nevant, feia temps que no en queia tanta… aquest és el resultat a mig matí i encara neva:
Obres
Pontet sobre el torrent de Vall. S’ha disimulat tot el formigó de la part de dalt i s’ha construït un caminet de pedra tocant l’hort de Torrentó.
Font del Munic. S’ha eliminat la vegetació que la cobria i s’han rejuntat les pedres de la paret amb ciment.
Tub de rec. Es tracta del rec que fan servir els horts que hi ha entre la font d’Amont i la font de Avall. Es un tub de PVC gris que ha quedat completament tapat.
Barcelona s’afegeix a la prohibició del glifosat
Com ja vam publicar fa unes setmanes, a la prohibició pionera de Planoles s’afegeixen Badalona, Tarragona i ara … Barcelona !
Comentaris a la premsa:
20D a Conca de Dalt
Petita anàlisi
- Ha guanyat ERC desplaçant DL (Democràcia i Llibertat) a la 2a posició
- Sorgeix En Comú Podem com a 3a força
- També Ciutadans, però queda 5è i molt desinflat respecte a les expectatives
- L’abstenció es relativament alta comparada amb Lleida, Catalunya i Espanya
Comparació amb 2011
- El cens augmenta en 7 persones (368 versus 361)
- Cau una mica la participació (uns 2 punts)
- ERC més que dobla el seu resultat (de 15,14% a 33,19%)
- DL+Unió cauen de gairebé la meitat dels vots (48,62% de CiU) a menys d’un terç (31,47%)
- En Comú Podem (hereu en part de ICV-EUiA), més que dobla el resultat (passant del 7,33% al 16,38%)
- L’eix dreta-esquerra canvia dramàticament a favor de l’esquerra
Resultats Ministerior del Interior 2015 i 2011
JGC
Planoles primer municipi lliure de pesticides
Planoles (Ripollès) ha estat el primer municipi de l’Estat a declarar-se lliure de pesticides.
L’impulsor es el regidor Enric Gràcia (el de “Caçadors de Bolets” de TV3).
Aquí teniu uns enllaços a la notícia:
- Televisió del Ripollès vídeo de 2 minuts
- TV3 comarques video de minut i mig
- Ràdio 3, audio, entre els minuts 6:40 i 16:05
JGC
Resultats eleccions al Parlament de Catalunya a Conca de Dalt
Aquí podeu trobar els resultats oficials.
Si ho comparem amb la resta de Catalunya podem resaltar:
- la participació ha estat similar: 74,39% a Conca de Dalt, 74,95% a Catalunya
- Junts pel Si ha guanyat de manera aclaparadora: 68,73% i 39,59%, respectivament
- la 2a força més votada es les CUP en comptes de C’s i assoleix uns resultats a Conca de Dalt del 17,45%
- la suma de vots dels partits independentistes (JxS + CUP) gairebé dobla la de Catalunya: 86,18% i 47,80%, respectivament
JGC
Resultats eleccions locals a Conca de Dalt
En la comparativa entre 2011 i 2015 es pot veure:
- que el cens ha augmentat en 10 persones
- que els vots en blanc s’han triplicat
- que els vots nuls s’han doblat
- que l’abstenció ha pujat d’un terç a més de la meitat del cens
Curiositat electoral
Mirant les candidatures per les eleccions municipals del 24 de maig de 2005, als Pallars i la Ribagorça tenim aquests municipis amb candidatura única:
Baix Pallars: Candidatura de Progrés
Conca de Dalt: Convergència i Unió
Espot: Convergència i Unió
La Guingueta d’Àneu: Convergència i Unió
Curiós, no?
No es l’acta de la reunió, però entre tots ho aconseguirem…
4 d’abril, Dissabte Sant 
, com cada any hem fet la reunió de veïns. Vaig arribar una mica tard i no vaig prendre cap nota, així que miraré d’escriure el que recordo… a veure si em podeu ajudar i acabar de fer-la entre tots.
Assistents:
Bernhard, de casa Mestre, Marta de casa Pere, Joan Plana i Gràcia de casa Bernat, Jaume i Clarita de casa Mentui, Montse de casa Ton, Joan Guillamón d’era Mateu, casa Cocurrell (perdoneu, no recordo noms), Quique d’era Torrent, Micaela de casa Torrent, Iván de casa Areny, Palmira i Román de casa Rosa, Joan Granado (servidor) de casa Carrió, Sión de casa Monget II, Ester i Modesto de casa Torrentó, Martí i Laia de casa Ricou, Arantxa de casa Tohà, Sara de casa Ignaci, Anna Maria, Jose i Ruben de casa Monguet, Vicenç i senyora de casa Taberner.
No sembla que hi hagi cap tema nou important respecte de l’any passat.
El Martí comenta que al compte del poble hi ha uns 12 mil euros. Sabem que està a nom del Pepe de casa Batllivell i després a nom del Martí i es comenta que això es un risc per al titular o titulars del compte. Es comenta que dels 110€ del rebut que es passa a cobrar cada any a totes les cases, uns 60 correspondrien a l’enllumenat pùblic i la resta a despesses diverses. Es paga amb més o menys regularitat però n’hi a dos cases que es neguen a pagar, sembla que perquè l’esmentat rebut no te caràcter oficial. També concluïm que probablement es impossible obligar-los a pagar.
De l’anterior es dedueix que si no tenim una figura jurídica que ens ampari, aquests problemes continuaran. Es parla de fer una comunitat de veïns, una associació de veïns o una societat sense ànim de lucre, caldria veure quina ens convé més. La Palmira avisa que com a comunitat de veïns podem tenir dificultats insalvables per a constituir-nos, el Martí parla va proposar la societat sense ànim de lucre i la Sión va dir que ella tenia alguna experiència a Salàs; el Joan Granado pensa més amb una asociació de veïns. L’Ester es queixa de que es un tema que s’arrossega des d’altres anys. De pas, el Joan encara es queixa més dient que el tema ja es va proposar fa 2 anys i hasta va engegar aquest blog (o intranet), però sense resultats; va intentar que es nombrés una comissió i es fixés un termini per tirar endavant el tema, però no hi va haver cap acord. El Martí comenta (com l’any passat i l’anterior) que a Aramunt han fet una societat per gestionar els diners que entren pel tema elèctric, també va mencionar el cas de Pessonada. La Palmira i l’Ester van mostrar-se disposades a col·laborar en aquest tema.
La Laia va dir que havia constituit un grup de Rivert a Facebook i que es podria utilitzar per a comunicar entre nosaltres. La Palmira va comentar que el més fàcil per ella es via email.
El Joan Plana li va demanar al Martí que informès del tema casa Primo. Segons el Martí, s’està en procés de registrar la propietat de la casa i que encara es tardaria aproximadament un mes. Va insistir en que seria propietat de l’Ajuntament però d’us exclusiu del poble de Rivert.
El Joan també va comentar que cal ajuda per part de tothom quan s’organitzen menjars i festes del poble. Què no està be que no es faci acte de presència fins que no està parada la taula.
El Jaume [crec que va ser ell] va comentar coses sobre prevenció d’incendis [però francament recordo poca cosa, en tot cas que el Martí va dir que a la part de dalt del poble la pressió de l’aigua es molt baixa].
El Jaume va proposar neteja de barrancs. Va parlar de preus/hora que semblaven assequibles i es va aprovar fer-ho.
Finalment es van reprendre altres temes pendents de l’any passat:
- l’Anna Maria va a tornar a insistir en el tema dels arbres de la font d’Avall, que quan bufa vent i ja tenen fulla, colpejen contra casa seva i tem desperfectes; el Martí va respondre que segons li havien informat tècnics forestals, els arbres que molestin s’han de tallar del tot (de passada es va comentar que s’ha de tallar un xiprer dels del cementiri i, a la pregunta de si era propietat de l’Esglèsia, el Martí va respondre que de l’Esglèsia només hi ha l’esglèsia, el cementiri es de l’Ajuntament
- l’Anna Maria va tornar a recordar les esquerdes de l’edifici de la Mare de Déu i el Martí va comentar que el problema gros era pujar el material fins allà dalt si no disposem d’helicòpter
- També es va recordar el tema de la passarel·la del Torrent de Vall, sense arribar a acords concrets
- El Jaume va proposar que es fes cuneta a la carretera però el Martí va parlar com alcalde comentant que fins fa 3 anys hi havia uns diners que arrivaven a l’ajuntament (60 ó 70 mil euros) per arreglar carreteres i camins del municipi però que ara no hi arriba ni un duro i, per tant, que amb uns 70 km de carreteres que te el municipi no es possible arreglar només la part de Rivert. A més a més, va comentar que el tram nostre està bé i que la resta li correspon a Salàs.
[Bé, espero comentaris, afegits i correccions, gràcies]
El futur energètic de Rivert
El proper dissabte 9 d’agost (el cap de setmana de la Festa Major), en Joan de casa Baró ens parlarà del projecte de construïr una minicentral hidroelèctrica a Rivert que ens permetria autoabastir-nos d’electricitat i encara vendre’n una part!!
Aquest estudi va néixer com a projecte de final de carrera d’en Joan, que va aprofitar el fet de que passa llargues temporades a Rivert i coneix amb profunditat les seves característiques hidrològiques. Recordem que ja va fer un estudi sobre el molí de Rivert.
Si voleu consultar la documentació, us podeu baixar el projecte amb els seus annexos: plànols, prescripcions tècniques i pressupost.
Podeu debatre el tema més avall. Només cal donar nom i adreça email.
JGC
Actualització:
En Joan Muñoz em tramet un resum que poso a continuació. L’original el podeu trobar aquí.
Resum:
El futur energètic mitjançant energies renovables pot semblar un concepte utòpic. La tecnologia ja existeix però s’ha parlat poc de quina és la millor manera d’aplicar-la. Les smart grids és un nou concepte d’aplicació d’aquestes energies renovables per tal de fer-les més a l’abast a la societat. Gràcies aquestes, segons la Plataforma Tecnològica Europea per a les Xarxes d’Electricitat del Futur es preveu que al 2020 un 35% de l’energia europea provingui de fonts renovables i que la descarbonització total de l’energia sigui factible al 2050. Aquest projecte tracta justament de la construcció d’una minicentral hidroelèctrica a Rivert, un petit poble del Pallars Jussà, tot aprofitant l’energia que es pot generar al propi territori, reflectint com amb projectes locals i a través de l’electrificació rural es pot millorar la situació global.
Les xarxes intel·ligents són imprescindibles per treure partit de les potencialitats que es preveu que el 70% del territori té i així descentralitzar la generació d’energia i augmentar la competitivitat del teixit agroempresarial tot reduint costos. És l’oportunitat d’alinear-nos amb els països més avançats del nostre entorn i preparar-nos per a un escenari de recursos energètics escassos i d’increment del seu preu. El concepte de smart grid és present en la pròpia definició del projecte però a més a més, la infraestructura s’ha dissenyat tenint en compte els conceptes d’aquestes xarxes intel·ligents tant a nivell tècnic com social. Això vol dir dimensionar-la compatibilitzant no només en els aspectes socials, ambientals o econòmics que es tenen en compte en un projecte enginyeril sinó que també en referència a les responsabilitats socials corporatives. D’aquesta manera s’ha aconseguit maximitzar l’impacte social i econòmic de la zona, per tal de fer més factible el projecte.
Per projectar la minicentral hidroelèctrica i treure’n tot el potencial energètic s’ha adaptat de la millor manera possible al territori a partir de l’estudi dels condicionants esmentats. Aquests no només permeten conèixer l’abast, el risc o les limitacions de l’aprofitament energètic sinó que també en condicionen la viabilitat, des de l’acceptació social fins a la minimització dels costos econòmics. Per aquest motiu, en l’estudi s’ha fet un especial èmfasi en els tres estudis d’alternatives realitzats i en el coneixement el més detallat possible dels aspectes tècnics del projecte. Concretament, en els estudis s’ha tractat en especial detall els condicionants que afectaven de manera molt directe a la central, com son la topografia, la geologia, la hidrologia i hidrogeologia o la hidràulica. Això ha permès teoritzar i quantificar la procedència de la surgència de l’aigua de Rivert, de la qual no se’n sabia gairebé res. A partir dels càlculs hidràulics realitzats, també s’ha pogut quantificar la viabilitat de la central en diversos escenaris possibles plantejats. En definitiva, així s’ha aconseguit escollir la millor solució tècnica i un estudi de viabilitat el més realista possible. En aquest sentit, per tal de fer el projecte el més real possible, s’ha comptat amb la participació de diferents empreses i industrials, a més a més de l’utilització de diverses guies i publicacions a nivell internacional de referència durant el disseny de la minicentral.
Amb tot això, s’ha pogut concloure que la minicentral hidroelèctrica a Rivert és viable i que a més a més repercutiria de manera molt positiva tant a nivell social, econòmic com ambiental. En aquest sentit, la generació d’energia a través d’aquesta central, suposaria 40 vegades menys contaminació que altres fonts d’energia renovable i una mitjana de 600 vegades menys pel que fa a altres fonts d’energia convencional. També, amb el projecte es pretén llençar un missatge a la societat del potencial que es té, desenvolupant el territori i superant la competència i renovant el sector rural.